.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura de la profecia de Miquees

Això diu el Senyor:
«Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.»
Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor.
I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Mi 5,1-4a

Salm Responsorial

R. Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos. R

Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,

veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R

Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos la vida
perquè invoquem el vostre nom. R

Sl 79,2ac.3b.15-16.18-19 (R.: 4)

Lectura de la carta dals cristians hebreus
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.»
Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia.
Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneuvos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

He 10,5-10

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?
Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Lc 1,39-45

"Vinc a fer la vostra voluntat"

Tot ens parla ja de Nadal i, per tant, les lectures d’avui també ens fan present aquesta proximitat del naixement del Senyor. La primera lectura ja ens diu que serà a Betlem on naixerà el Messies: Tu Betlem, petita per a figurar entre les famílies de Judà: de tu sortirà el qui ha de regir Israel. Els seus origens són llunyans, des dels temps eterns. Hi podem veure una clara al·lusió a la divinitat de Crist. Es presentarà a fer de pastor... viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l‘altre de la terra. Ell serà la pau. La pau serà una de les paraules que ressonaran la nit de Nadal i durant tot aquest temps. Ell és la pau!
La carta als hebreus ens anuncia l’actitud de Crist en venir al món. Li diu a Déu: No voleu oblacions ni sacrificis. Quina serà doncs, la seva missió, la seva ofrena al Pare? Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat. Per tant, ja no calen sacrificis ni holocaustos en el temple; ara només cal unir-nos al Crist fent sempre la voluntat del Pare. Per això al final afirma: A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta voluntat de Déu. Jesús, durant tota la seva vida mortal, no buscarà altra cosa que fer sempre la voluntat del Pare. Aquest és el sacrifici o l’ofrena que vol el Senyor.
I l’Evangeli ja ens mostra el Senyor no nascut encara però sí present ja en el si de la seva mare. Per això, Elisabet, plena de l’Esperit Sant, descobreix una altra realitat, molt més profunda, en la seva cosina: Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me. És el Senyor, el seu Senyor, el que hi ha en el si de la seva cosina. I el fill que també espera Elisabet (Joan Baptista) experimenta igualment en el seu si la presència d’aquell que anunciarà més tard, aquell que batejarà amb la força de l’Esperit. Elisabet subratlla sobretot la fe de Maria: Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà. Amb la mateixa fe, creiem que l’infant de Betlem és el Salvador del món, la pau de tots els homes, el Déu encarnat per nosaltres.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES